pinar

Bosque sobre arena rubia
de alineadas historias
y nidos satisfechos
.
a tres troncos muertos
se dibuja una calle
de transitados pasos sin huella
y sin sombra
.
otean las copas un cielo encapotado
que diluye lloviznas
en canto venteveo
y se ensanchan...
como vida intransigente las raíces
nudosas
hacia el mar
.
huele a savia la tarde
entre las hojas
y la piel
se ilumina, de pinar...
.
.
.
*Mar de las Pampas
1 comentario
araignée -
"M'il·lumine d'immens"
Els teus versos però, senten, mel roja, saba i resina, ambre dels fòssils a poqueta nit:
Ol a saba el vespre
entre les fulles
i la pell
s'il·lumina de pinar...