petxina

No em preguntis perqué

més enllá de la mar, el anhel

es lliga a tu

com records navegables

a la deriva del vent

i llentes llágrimes.

Podría dit-te, amor

com un vell huracá

que es desperta de sobte,

que no trobo raons

per oblidar els dies

de la llum color de mel:

estel amarg pel camí

dels llavis, els ulls, la pell...

un tros de cel obert

com les ales que destenyien

dins el cor, d'una petxina.

.

.

.